Prova M.Ziuko Digital ED 300mm f4 PRO

Qui segueix aquest blog ja sap que ve a ser com un diari personal on intento compartir la meva relació amb la fotografia. No té altra pretensió que ser una porta oberta a les meves experiències en aquest camp. Hi trobem des de breus comentaris d'exposicions i activitats relacionades amb la foto, fins a referències a llocs visitats que crec interessants a nivell fotogràfic. També vaig fent algunes consideracions tècniques. Quan tinc l'oportunitat de provar nou material, m'agrada donar la meva opinió personal. No es tracta de fer una prova exhaustiva, per això ja hi ha  webs especialitzades i amb els recursos adequats. És tracta d'explicar simplement quines sensacions he tingut com usuari. Així ho faré amb la darrera òptica amb la que he tingut el plaer de treballar: el Zuiko 300Pro f4.

El primer que cal tindre en compte, en tractar-se d'un objectiu micro 4/3, és que la seva focal  equival a un 600 f4 de format complert. Jo també sóc usuari d'una Nikon "full frame" i crec que aquest format té indubtables virtuts, però estic convençut que per a la majoria d'activitats fotogràfiques, el micro 4/3 és el format ideal. La mida i pes de l'equip, junt amb les seves prestacions, fa que sigui el meu preferit en foto de viatges, street photo, i macro. El "full frame" ha quedat relegat a treballs molt concrets.

Quan jo era estudiant de Biologia a la U.B. i llògicament la meva afició derivava cap a la foto de natura, recordo que em vaig plantejar adquirir un tele potent per poder captar fauna, però el preu d'aquest material fotogràfic em  suposava una important una barrera. En aquest sentit, us asseguro que el format micro 4/3 ens dona la possibilitat d'accedir a una modalitat de foto de natura que en altres formats queda reservada a sectors fotogràfics molt concrets. Podeu consultar el preu d'un extraordinari Nikon o Canon 600 f4 i comparar-lo amb el Zuiko...sense més comentaris. En cap moment vull desmerèixer altres marques també excel·lents, però tenint en compte que Olympus compleix amb els més alts estàndards de qualitat, l'elecció, per a mi, queda clara.

Jo ja disposava d'un Zuiko 40-150 f2,8 i el multiplicador 1,4x, però tenia interès en saber què em podia aportar el 300 f4. Inicialment el veia com una òptica potser massa  especialitzada, destinada a un ús determinat i ocasional. La prova m'ha donat una altre visió, i ara la considero una nova  opció a sumar al meu equip, ja que he comprovat que és més versàtil del que em pensava. Per la seva qualitat, prestacions, pes i mides reduïdes, i curta distancia mínima d'enfocament, és una lent que puc portar en els meus viatges on hi ha opció a captar fauna i altres elements distants, a més, fins i tot el crec útil per macro. L'he provat amb la meva OMD-M5 MarkII però per certs tipus de foto (esports, fauna,etc) seria millor amb la M1 MarkII, ja que tenim una millora en qualitat d'imatge (20,4MP), dispar seqüencial, enfocament (incorpora detecció de fase i 121 punts). Així i tot puc afirmar que aquesta lent ens pot proporcionar experiències més que satisfactòries amb qualsevol de les càmeres Olympus OMD. Per fer la prova he anat un matí al Delta del Llobregat i un dia al Delta de l'Ebre. És el primer cop que utilitzo focals tan llargues i a continuació us mostro el que modestament he aconseguit fer en aquest curt termini de temps.

Prioritat d'obturació a 1/3000 seg va ser suficient per aturar l'activitat d´aquest ànec.

La capacitat d'ampliació de la lent ens acosta a aquest "Ànec cullerot".

Comença la primavera i les primeres tortugues es deixen veure pel Delta del Llobregat.

Si hi afagim el multiplicador 1,4x ens dóna una focal de 840mm amb obertura f5,6.

És un plaer gaudir de la vida silvestre amb focals com la del Zuiko 300mm.

Des del hide puc captar aquest petit ànec que feia llargues capbussades.

Amb la curta distància mínima d'enfocament pot ser ideal per captar petits insectes com és el cas d'aquest licènid.

Tot i que la M5 no és tan ràpida com la M1 vaig poder captar aquesta gavina en vol.

Ocells  petits i espantadissos com aquesta "cuereta" també queden a l'abast de fotografiar.

Martinet blanc comú a punt de pesca i ser pescat per la càmera.

La "fotja comú" s'amaga entre les canyes de la riba. Tot i ser comú no em va ser fàcil de fotografiar.

Sembla que el "Morito" no és un au molt comú, però al Delta de l'Ebre la vaig poder observar en diverses ocasions.

Els "cormorans" utilitzen els postes d'electricitat com a lloc d'aguait.



Finalment vaig poder afegir la "Garsa reial" a la llista.

Una "gamba roja comuna" es busca el menjar al Delta de l'Ebre.

Tot i que eren a gran distància el flamencs també van quedar retratats.

FINEART - Igualada

Un any més hem pogut gaudir del FINEART, el festival fotogràfic organitzat per l'AFI i l'Ajuntament d'Igualada. Un any més d'experiència, d'exposicions i activitats que ens porten a conèixer millor la fotografia. En la seva 6ª adició no dubtem que aquest festival ja està més que consolidat gràcies al esforç dels seus organitzadors. Per a tots a qui ens agrada el món de la imatge és una cita ineludible. En el calendari d'activitats relacionades amb la fotografia acostumem a trobar-nos que la majoria són monotemàtiques, però a FINEART no és així, aquest festival representa un recull de visions i tendències diverses, i això, des del meu punt de vista, és converteix amb una virtut.  Tant l'entès com el profà hi trobarà quelcom que li pugui interessar. No m'allargaré amb la descripció del seu programa, el podeu consultar a: http://www.afigualada.com. La pròxima edició està prevista per les següents dates: del 22-2-19 al 18-3-19. Reserveu-les a la vostra agenda. Fins l'any que ve i per molts anys.

Brassaï - L'ull que tot ho veia.

Brasaï era el pseudònim que utilitzava Guyla Halász com a fotògraf. El mot li venia donat per Brassó (Transsilvània),  la seva ciutat natal. En l'aspecte cultural era un home polifacètic. Utilitzava el seu nom real quan es dedicava a escriure, la pintura o l'escultura, ja que considerava que aquestes eres arts de més importància. Quan al 1924 va viatjar a París, va documentar àmpliament la vida nocturna de la ciutat. Si tenia tendència a sortir aquelles hores, no era pels mateixos motius que un altre conegut personatge original de la seva regió, un senyor amb els ullals llargs que rebutja la llum del sol i els alls, sinó perquè, durant un temps no disposava de la documentació reglamentària. El seguir aquest horari, el va portar a descobrir un París nocturn que el va acabar fascinant. Com a fotògraf va ser molt polifacètic. En la seva obra ens demostra ser una persona empàtica que connectava amb la gent per aconseguir fotografia-la, però que també era capaç de captar paisatges, ambients i detalls del seu entorn. Tot ho descrivia, de forma directa i sense artificis, amb gran efectivitat i bellesa, per complementar els seus escrits o articles periodístics. Les seves fotos, seguint la tradició de l'època, són una finestra al món.

Podem veure una exposició amb una àmplia representació de la seva obra a la seu de la Fundació Mapfre de Barcelona fins el 13-05-2018.

Per cert, entenc que no permetin fer fotos amb flash a determinats museus i exposicions. Les normes solen sorgir amb la intenció de protegir bens i persones. Però, de vegades, el fet de no deixar fer cap tipus de foto sol obeir tan sols a raons de tipus comercial. Amb tanta prohibició com tenim avui dia et trobes que no pots fotografiar en moltes situacions, llocs i persones, que són interessants de documentar. Tot i que no era permès no vaig poder evitar treure un moment la càmera sense el flash per captar una sola foto per documentar aquest escrit.