dilluns, 22 de maig de 2017

Casa Milà "La Padrera" de Gaudí


De nou el gran Gaudí. en aquesta ocasió visito la Casa Milà, coneguda com La Padrera. En aquests dos blocs de vivendes, intercomunicats per patis interiors, hi podem observar la plenitud de la seva capacitat creativa. Aquest edifici de l'Eixample de Barcelona va ser un encàrrec de l'industrial Pere Milà per destinar-lo a residència familiar i a pisos de lloguer. Inspirat en la Natura, Gaudí dóna a la seva arquitectura formes sinuoses i orgàniques. Aconsegueix, de forma espectacular, uns interiors diàfans, ben il·luminats i ventilats, que complementa a la perfecció amb elements ornamentals de disseny molt particular. Però un dels espais més emblemàtics de l'edifici és el terrat. Aquest és un lloc insòlit. Tot i que vaig començar la visita en una hora, en teoria, de "baixa afluència", quan hi vaig arribar, el cert és que ja estava ple de turistes, escolars i altres visitants. D'entrada no sabia com encarar el tema a nivell fotogràfic. No m'agradava la llum dura del dia assolellat; al cel blau hi havia pocs núvols i els avions deixaven esteles que no veia gens estètiques. Finalment, vaig decidir utilitzar aquests factors com aliats per revelar el caràcter del terrat, i els seus particulars elements com, les torres de ventilació, xemeneies i badalots. Aquestes formes em van fer pensar en que calia veure-ho des del punt de vista d'un nen i recrear una mena de "Guerra de les Galàxies".










Equip Olympus, cos OMD-M5 Mark II amb Zuiko 7-14 f2,8 Pro i 12-40 f2,8 Pro.

diumenge, 21 de maig de 2017

Fotografia nocturna al Montsec


El més habitual és utilitzar la llum diürna per fotografiar però, és convenient no oblidar que hi ha altres possibilitats. En la meva darrera excursió fotogràfica, seguint un horari atípic, en lloc de sortir a primera hora del matí, vaig optar per fer-ho a la tarda. Primer visitant primer l'estany d'Ivars i finalment, al matí següent, el Congost de Mont-rebei (ho comentaré en pròximes entrades al blog). La intenció però, era apropar-me a un lloc adequat on poder captar la llum de la nit.

A les portes del Pirineu hi ha la Serra del Montsec. Un emplaçament on, estudis científics ha corroborat condicions meteorològiques de baixa pluviometria, humitat moderada, alt percentatge de nits serenes, així com la baixa contaminació lumínica, que el fan idoni per a l'observació del cel nocturn.

La fotografia nocturna requereix una bona dosi de planificació prèvia i, el cert és que, en aquest cas, vaig improvisar bastant. Sempre és convenient conèixer les localitzacions on col·locarem el trípode i el seu entorn. Portar un llum frontal i una llanterna és indispensable. Per la nit les dificultats es multipliquen.

En aquesta ocasió vaig utilitzar un equip Nikon. Un cos D750 amb dos objectius el 24-70 2,8 G ED i especialment un antic 35mm AIS molt lluminós, f1.4.

Les fotos estan realitzades des de que es va fer negra nit fins la sortida de la lluna.





dijous, 18 de maig de 2017

Paisatges de Catalunya II - Sant Pere de Casserres



Ens traslladem a Osona, en concret al Monestir benedictí de Sant Pere de Casserres. Aquest conjunt monumental és un important exemple de l'arquitectura romànica a Catalunya. Hi podem gaudir d'esplèndides vistes del riu Ter, el pantà de Sau i fer-nos idea de com era la vida monàstica del s. XI.
Segons diu la llegenda, el fill dels vescomtes d’Osona, tres dies després de néixer, va parlar. Va dir que només viuria trenta dies i que, un cop mort, el seu cos seria dipositat en una arqueta i carregat en una mula. Aquest animal caminaria lliurament fins  els indrets on s'haurien de construir nous monestirs dedicats a Sant Pere. Ara ens toca a nosaltres parlar amb imatges i deixar testimoni del nostre entorn.
Un consell, és millor anar-hi un dia feiner ja que imagino que els festius hi pot haver concentració de visitants. Hi ha una zona d'aparcament per a vehicles i amb una passejada de 15 minuts arribem al monestir.
A nivell fotogràfic vaig poder fer un petit reportatge com a record de la visita, alguna panoràmica i, per les condicions de llum del moment, algunes combinacions de vàries imatges amb HDR.


Ja des de Tavèrnoles podem admirar l'embasament.


Riu Ter en panorama.

Camí al Monestir

Vegetació a la vora del riu.

Vista general del curs del Ter.


Arribada al monestir.

A l'exterior, una prova de combinar tres fotos amb HDR

L'absis queda sobre el penyasegat.

Tombes antropomòrfiques amb vistes.

No deixeu de visitar l'interior, on ens recrea la vida monàstica.
Al claustre, l'elevat rang dinàmic de l'escena fa que m'hagi de decidir, en aquest cas, per prioritzar les llums.
  
Vista en contrapicat des del claustre.

De tornada vaig fer  de nou vàries fotos a mà alçada, per combinar-les amb HDR  utilitzant el pluging  Adobe Cámera RAW.

divendres, 12 de maig de 2017

Fotopres


FotoPres va néixer com a certamen que volia donar testimoni del treball fotoperiodístic. Des del meu punt de vista, ha evolucionat de manera que no reflexa aquesta visió o intenció inicial. Diu la propaganda que de la instantània s'ha passat al relat i que és una mostra del documentalisme contemporani, però personalment, crec que la majoria de relats els falta intensitat. Hi podem veure unes instal·lacions acurades però amb un contingut fotogràfic limitat. Vaja, res a veure amb WorldPressPhoto. Concretament, hi ha dos treballs que m'han semblat més destacables "Bubble Beirut" i "Arquitectura espontánea". Ara bé, hi ha una dita castellana que diu: "Entre gustos no hay nada escrito".
Una versió "contemporània" de l'exposició!

Paisatges de Catalunya I - Riu Brugent


Cal treure la càmera no sols en època de vacances. No hi ha dubte que quan visitem algun indret fora del que ens és quotidià i, sobretot, si es tracta d'un país exòtic, la novetat i les circumstàncies ens  aboquen a fer centenars de fotografies. Després sembla que la càmera ja pot quedar "al calaix" fins la propera ocasió. A Catalunya tenim una geografia molt variada que ens pot proporcionar imatges de paisatges inoblidables sense tenir que anar molt lluny.
És per això que he cregut interessant començar amb una secció específica de llocs del país que crec que val la pena visitar. No seran tots i segur que en faltaran de remarcables però això no fa que aquestes entrades perdin interès.
L'última sortida que he fet ha estat al riu Brugent. És accessible des del poble d'El Pinatell o des de Farena. Es baixa fins el curs d'aquest afluent del riu Francolí i en seguim el seu curs una estona. Pel camí podem fotografiar vistes d'aquesta zona de l'Alt Camp. Un cop al cantó del riu  podem veure diversos molins en runes, tolls d'aigua i una abundant vegetació d'alzines i pins, entre molts altres atractius.





dilluns, 8 de maig de 2017

Fotografia Macro III


Les òptiques que utilitzo les acostumo a comentar com a complement en algunes entrades al blog. Però crec que el M.Zuiko 60mm 2,8 macro mereix un comentari especial. Gràcies al servei "Test & Wow" que ofereix Olympus, vaig poder provar l'objectiu durant un cap de setmana. Fins ara utilitzava un Micronikkor 55 mm 2,8 AIS amb adaptador per muntura micro 4/3. El sistema funcionava però amb les lògiques limitacions (sols enfocament manual, únicament funcional a prioritat d'obertura o manual, etc). Era evident que la nova opció seria molt més versàtil. A més de poder usar totes les modalitats de control d'exposició, tenim plena connectivitat amb el sistema (pantalla tàctil, estabilitzador, etc). Em vaig dedicar a fer fotos al meu jardí i al Jardí Botànic de Blanes "Mar i Murtra". M'hagués agradat disposar d'una unitat de flash utilitzable, separada del cos de càmera, per poder obtindre fotos amb més sensació de volum; però, de vegades, toca treballar amb el que tenim. Així i tot, el petit flash del "kit" sobre la càmera, em va permetre, en la primera foto, congelar la gota d'aigua que queia.

En referència a la lent, m'ha sorprès la seva resolució i alt contrast. En comparació amb el conjunt macro de la "full frame", el Olympus és extraordinàriament lleuger. Això no treu que doni sensació de resistent i ben acabat. L'enfocament es desplaça amb molta suavitat i podem limitar les distàncies a enfocar a diversos rangs a través d'un selector. A una distància de 19mm arribem a una relació d'ampliació 1:1. La càmera utilitzada ha estat la meva OMD-M5 MarkII.

No m'allargo més, ja que per més detall ja hi ha "reviews" especialitzades. El cert és que, després de uns quants anys dedicat al la foto macro, m'han tornat a vindre ganes d'experimentar de nou en aquesta modalitat fotogràfica tan sensacional. Ah! Una pluja ocasional va afegir interès a la sessió.






















dissabte, 6 de maig de 2017

3 en 1: BCN cultura

El cert és que l'oferta cultural a Barcelona és inacabable. Si t'agrada la fotografia...i, el teatre, la música, la pintura, el cinema, escoltar conferències,...no hi ha ocasió per avorrir-se. És realment difícil donar abast a tot alló que pot ser del nostre interès. Inevitablement s'ha de sel·leccionar. És per això que sovint cal fer jornades més intenses.
Així que presento un petit reportatge gràfic de 3 en 1.
Al Centre Ars Santa Mònica el fotògraf José Manuel Navia ens acosta, amb les seves imatges de llocs i persones, a la vida i obra de Cervantes. El autor demostra un excel·lent domini del color.
 
A la galeria Validfoto hi tenim exposades fotos de Taichi Gondaira. Imatges delicades del Japó tradicional.
Sempre podem trobar un motiu a fotografiar.


Més coses a veure a Validfoto. Una foto de la sèrie "Jet Airlines" de Josef Hoflehner.
Si no ens queden parets a casa sempre podem col·locar-la a terra.



 

Art Photo BCN, és una mostra de fotògrafs emergents.

Al festival de foto emergent hi podem trobar diversos treballs amb, des del meu punt de vista, una qualitat variable. Però hi ha alguna "perla" que no ens podem prerdre.