diumenge, 30 d’abril de 2017

El Fenomen Fotollibre


Continua el "Fenomen Fotollibre" a Barcelona. Aquest cop deixem la nova seu de Fotocolectania per veure la resta de la mostra al CCCB. Vaig tenir l'oportunitat de fer la visita acompanyat per altres amics i socis de la Fundació i de la mà de dos dels nou comissaris que ho han organitzat, Moritz Neumüller i Irene de Mendoza. Va ser una visita molt interessant, suficient per tenir un primer contacte però curta per assolir el seu contingut. Dic això, perquè aquesta exposició és inabastable, fins i tot, en una visita de vàries hores. Sí, és d'aquelles que has de repetir en diferents dies per poder gaudir i aprofitar-ne el contingut. Crec que és una de les més ambicioses que s'ha fet mai sobre el tema.  Està distribuïda en set apartats que donen, cadascun, una particular visió del que és el llibre il·lustrat, on la fotografia pren el protagonisme com a llenguatge de comunicació. És un recorregut per la història d'aquest fenomen que ens fa reflexionar sobre la vida que s'ha donat a la fotografia dins dels llibres. Les diferents seccions tenen una presentació molt acurada, es complementen i ens ofereixen un discurs que aplega diversos punts de vista però que tenen una continuïtat narrativa.
Us mostro algunes de les imatges fetes al CCCB
Moritz Neumüller ens presenta l'exposició
Els 7 apartats de la mostra

De la selecció de Martin Parr al New York de William Klein.

Propaganda i protesta
Cal destacar les esplèndides edicions de llibre japonès.

També hi ha lloc per edicions "especials"

Hi podem veure tot tipus d'idees i dissenys.

L'autoedició és cada cop més habitual.

Moltes curiositats ens cridaran l'atenció.

També hi ha lloc per la foto "equivocada"

Un espai per llegir i documentar-se.



dissabte, 22 d’abril de 2017

Arqui-textures II - Made in USA


Els elements arquitectònics, ja siguin en entorns urbans o rurals, forment part de la cultura d'un país. Així crec que és inexcusable que no estiguin presents en el nostre reportatge si el que volem, després d'un viatge, és fer una descripció complerta d'un lloc visitat. Les fotos de les llars, llocs de treball,  llocs de culte religiós, d'esbarjo, locals de serveis, etc, es complementen amb els retrats de les persones que viuen a  l'indret visitat i les imatges que descriuen els seus costums i hàbits.
Quan vaig visitar Estats Units em va sorprendre que en més llocs dels que m'esperava hi vaig trobar un aire i un ambient que en diríem "genuïnament americà". Grans gratacels, granges, museus, carrers i monuments, em captaven l'atenció. Però sovint era com un "déjà vu" ja que moltes edificacions similars estem acostumats a veure-les, sobre tot, a través del cinema comercialitzat per Hollywood.
Les fotos es van realitzar amb analògic (Kodak TMAX100) i  format 6x6. Habitualment m'agrada conservar la verticalitat dels edificis però en algunes ocasions m'agrada experimentar amb picats i contrapicats exagerats. També em sembla interessant jugar amb línees, formes i volums, així com, muntar díptics i tríptics. ¡No oblidem que sense el digital i sense photoshop també es poden fer treballs molt dignes!.
 

















Les fotos corresponen a arquitectures de diversos Estats: Califòrnia, Nevada, Idaho, Wyoming, Utha, Colorado i Arizona. La càmera utilitzada va ser una Hasselblad 501CM i objectius Zeiss, Planar 80 f2,8 i Distagon 50 f4.

dimarts, 18 d’abril de 2017

Què ens aporta la tecnologia?

Fa poc en una conferència escoltava les paraules d'un experimentat foto-reporter en que afirmava que s'entenia el pas de la fotografia clàssica a la digital, però que seria difícil viure una experiència a la inversa. Tot i que la foto química, des del meu punt de vista, té uns valors notables i molt interessants per educar-se com a fotògraf,  cal reconèixer que el conferenciant tenia raó.
Crec  que avui dia ja són molts els que no saben viure sense  l'autofucus. Si no recordo malament seria a finals dels 70 que en una coneguda botiga de Barcelona, especialitzada en fotografia, em donaven la primícia que havia sortit una càmera que enfocava sola. Tot escèptic vaig anar a provar-la, i quina va ser la meva decepció! No tenia altre remei que respondre al venedor que, jo manualment enfocava més ràpid. Finalment, alguns anys més tard i desprès que haguessin sortit diversos models de diferents marques, vaig acabar utilitzant l'autofocus amb algun equipament. Ara, l'enfoc manual sols l'utilitzo en situacions determinades.
Qui renegarà de les grans possibilitats de control que ens ofereixen els diferents modes de fotometria o de balanç de blancs? I que dir de l'avantatge que suposa poder escollir l'ISO en cada moment. Abans disparava el 90% de les meves fotos amb trípode, ara he rebaixat el percentatge gràcies als eficients estabilitzadors que porten càmeres i objectius. Mai m'havien agradat els visors electrònics però ara, tot i que veig moltes qualitats en els òptics, no dubto en gaudir també d'un bon visor electrònic, ja que m'ofereix més informació i la possibilitat de control visual directe de la imatge.
Hi ha gent que li sembla que per fer fotografia "seriosa" s'ha de treballar amb mode "Manual". Jo sempre els dic que no saben el que es perden ja que els automatismes, en moltes ocasions, van molt bé. El que realment importa és conèixer el nostre equip i utilitzar tot alló que ens és útil i còmode.
Finalment, cal considerar el gran avantatge de poder veure el que hem captat en el darrer instant de forma immediata. Això ha revolucionat la fotografia. Es fan moltes més fotos i, molts cops de menor qualitat. Tenim el risc de caure en el parany de treballar amb sistema "prova-error" i, segurament, moltes imatges perduraran menys temps.  Però, si ho sabem aprofitar,  aconseguirem molta més llibertat per poder composar i més espontaneïtat i expressivitat en les nostres imatges. Crec que, en general, gràcies a la tecnologia s'ha popularitzat i millorat la fotografia.
Fa poc acabava de recollir una càmera del servei tècnic per una revisió. Me la tornaven amb la configuració de fàbrica. Pujo al tren per tornar cap a casa, però intueixo una escena que pot ser interessant. Disposo sols d'un moment per comprovar alguns valors de dispar, ja que el maquinista avisa que marxem. Només vaig poder fer tres fotos amb jpeg i amb una situació difícil... però la tecnologia, i també alguna experiència fa que obtingui resultats aprofitables. Al menys han donat la idea per aquesta entrada al blog!.
Aquí teniu la que he triat.  Espero que us faci somriure.

 

Olympus OMD em5 Mark II i Zuiko 12-40 208 PRO

dilluns, 10 d’abril de 2017

Yellowstone


Seguim la ruta pels EEUU que vàrem deixar amb unes quantes fotos del poble de Bodie, i ara anem cap a un dels grans parcs nacionals del país, Yellowstone. Va ser creat en l'any 1872 i, per tant, es pot considerar el parc més antic del món. Abasta una superfície de quasi 9.000 Km². Hi podem gaudir plenament de la natura: rius, muntanyes, llacs, així com una fauna diversa. Però una de les més destacades atraccions són els fenòmens geotèrmics. Aquesta activitat geològica genera uns paisatges que tenen gran interès fotogràfic entre els visitants.  Generalment  atrau la variada combinació de colors. Però en el meu cas em vaig decantar pel Blanc i negre, utilitzant una càmera clàssica amb pel·lícula (Hasselblad 501 i lents de 55 i 80 mm). Visualment  em resultava evident que l'atmosfera  creada per boires i núvols era adequada per aquest tractament del tema.
Per a mi, tot i que les impressions digitals milloren dia a dia, un bon tiratge amb paper  baritat,de gelatina de plata continua tenint unes qualitats i particularitats especials. Les imatges que podem veure a continuació reproduïdes no li fan justícia però si ens poden donar idea del què és aquest indret tan sensacional.













dilluns, 3 d’abril de 2017

Foto-llibres a Foto-Colectania


Lamentablement no vaig poder assistir a la pre-inauguració de la nova seu de Fotocolectania. Però fa pocs dies vaig poder visitar l'actual exposició i veure la transformació del local. Ja anteriorment  ens l'havien presentat a amics, socis i col·laboradors. Va ser una agradable sorpresa. S'ha fet una feina magnífica que espero serveixi per una millor divulgació de la fotografia. Si voleu saber més sobre la tasca de la Fundació podeu visitar la seva pàgina web.

L'exposició fa una reflexió sobre el fenomen del "Fotollibre", és a dir, aquells llibres on predomina la fotografia, llibres on s'intenta mostrar l'ànima dels fotògrafs, les seves millors imatges, llibres carregats de fragments de temps, de passat i de records, llibres per mirar, pensar i reflexionar les eternes preguntes de, qui som, d'on venim i a on anem?.

Entrada al local
 
Sala d'exposicions (vitrines i pantalles)
 
Biblioteca
 
Projeccions
 
Sala d'exposicions
 
El fenòmen "Fotollibre"