Pan-horama

La fotografia panoràmica està en auge. Les aplicacions per a aquesta finalitat que porten els mòbils i càmeres, així com els programes d'edició per muntar-les, ens permeten gaudir d'un punt de vista que ens acosta a la percepció que té l'ull humà. Una panoràmica, del grec Pan (tot) i Horama (vista), ens descriu una àmplia cobertura visual. La sensació de poder desplaçar-nos per l'escena fa que aquest tipus de fotografia sigui especialment atractiu.

Acostumo a confeccionar les fotos panoràmiques tant amb Adobe Camera Raw, que combina varis arxius en brut (NEF, ORF, etc)  en un arxiu DNG que podrem revelar amb aquest pluguin. També amb Photoshop, utilitzant el Photomerge o, si aquest no em dóna el resultat adient, fins i tot manualment.

Aquestes són algunes del meu darrer viatge a l'Argentina i Xile... Per realitzar les imatges s'ha utilitzat un equip Olympus (Càmera OMD-M5 MarckII i objectius zuiko 7-14 f2,8 PRO, 12-40 f2,8 PRO i 40-150 f2,8 PRO).

El panorama ens mostra la grandiositat del paisatge. La selva i cataractes d'Iguazú són un autèntic espectacle.

Encara que treballi amb digital, de vegades, m'agrada simular una composició de dues o més fotos impreses. Crec que potencia la sensació d'amplitud.

Hi ha graffitis amb un alt contingut artístic però també ens diuen molt del sentiment popular i la connexió amb el seu entorn. Per exemple,  en aquest mur de Puerto Iguazú era inabastable amb una sola foto (tan sols disposava del Zuiko 12-40 (focal de 24-80 per a 35mm).



 Aquesta imatge de l'embarcador a Puerto Río Tranquilo a Xile, ens transmet la quietud que hi reinava en aquell moment. Un punt de color càlid en primer terme reforça els blaus dels fons. Crec que fotografiar és com escriure, tens que seguir uns ritmes i aconseguir uns equilibris.

Era impossible captar el "Perito Moreno" amb tota la seva amplitud. Ni tan sols amb un angular extrem. Vaig recórrer a vàries fotos amb angular i força solapades per poder muntar aquest panorama que recull tot el front de la glacera.

A "El Balcón del Calafate" vaig gaudir de fotografiar formacions rocoses que a mi tant m'agraden. Terra i cel es casen amb harmonia.

El culte al "Gauchito Gil" va estar present durant tot el viatge. No podia faltar un panorama que l'integrés en el paisatge Argentí.



Una vista aèria ens dóna una especial dimensió del paisatge del "Pueblito Serrano" a Xile (tocant al P.N. Torres del Paine).

 

No vaig  poder evitar visualitzar aquesta foto amb Blanc i Negre tot passejant per Ushuaia.

Inoblidable vista de les Torres de Paine des de Pueblito Serrano.

Els Andes ens acompanyen en molts trams del viatge.

Kilòmetres i kilòmetres per carreteres ens ofereixen constantment visions com aquesta.

El Fitz Roy destaca majestuós en la serralada dels Andes.

Una filera interminables d'estaques i filferro delimiten les "estancias" a l'Argentina.

La badia de Lapataia està al canal septentrional del Canal Beagle. No podia deixar de pensar amb el meu estimat Darwin.

 

No oblidem les panoràmiques verticals que ens comuniquen la sensació d'alçada. Els boscos ens envolten en la navegació pel Lago Desierto (Argentina).

 Continuarem gaudint del viatge fotogràfic amb altres entrades temàtiques. Si voleu saber més sobre "el panorama" (en espanyol i anglès) podeu clicar aquest enllaç: http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/bibliuned:ETFSerie7-05A367E1-6F2B-8C03-D385-6C92FC7DF3FF/Documento.pdf