dilluns, 27 de febrer de 2017

Parque das Aves d'Iguazú - Ornitofotografia?


Si la Ornitologia és l'estudi dels ocells suposo que la "Ornitofotografia" té que ser el que fem en captar les aus a través del nostre objectiu. Sense ser especialista en la matèria, així ho vaig poder fer al "Parque das Aves" a Foz d'Iguazú. En aquest indret pròxim a les cataractes hi podem trobar més de 100 espècies d'aus i més de 1000 exemplars. Funciona com a centre de recuperació. Més del 50% dels exemplars provenen de la incautació del comerç il·legal, altres són aus ferides o debilitades, i la resta procedeixen dels programes de reproducció del parc. A més de fer aquesta lloable labor proporciona als visitants l'oportunitat de veure les aus de forma propera. Són 16,5 Ha. on podem gaudir d'aquesta formidable experiència.




















Les fotos estan realitzades amb la càmera Olympus OMD M5-MarkII, l'objectiu zuiko 40-150 2,8 PRO i multiplicador de focal 1,4.

diumenge, 26 de febrer de 2017

Autoretrat de Peter Hujar


Per a mi Peter Hujar era un fotògraf a descobrir, i gràcies a la Fundació Mapfre el podem veure a Barcelona. Dic "el podem veure", perquè les imatges que es mostren a l'exposició, no són tan sols un recull de retrats, paisatges, i natures  mortes, sinó que és un vertader autoretrat de l'autor. És tot  un viatge al seu món interior. La infància complicada i la vida bohèmia d'aquest artista polifacètic queden impreses en els seus positivats impecables. Amb les seves fotografies properes, de caràcter intimista, ens està dient... aquest sóc jo!.
L'exposició està esplèndidament presentada. Les fotos no queden agrupades per gèneres, temes,  ni tampoc cronològicament, respecten la personalitat i el treball del fotògraf. Crec que Peter Hujar, tot i que ens despulla la seva ànima de cap a peus, estaria content del resultat.


 
 
La salutació del fotògraf no pot faltar a la mostra.
 


Mr. G Gilbert Garcin


Ja s'ha acabat l'exposició a Barcelona!, però això no és motiu per deixar de parlar d'aquest personatge que és el Sr. Garcin. Fins a finals de Febrer hem pogut veure a les parets de la galeria VálidFoto  les seves imatges plenes d'ironia. Quan passejava pel local, tot admirant la seva obra, em semblava assistir a una funció teatral tragicòmica. La mirada surrealista de l'artista fa que cadascuna de les seves fotografies sigui una reflexió filosòfica. Tot i que ja no el tenim present en aquesta galeria, no perdeu l'oportunitat de descobrir aquest autor.

dissabte, 18 de febrer de 2017

Notícia, notícia...la societat vol acollir els refigiats!

La fotografia documental es nodreix d'aquelles imatges que estan preses amb fins informatius. Amb ella es pretén donar a conèixer els aconteixements que interessen o poden interessar a la societat. Solen tindre un marcat caràcter emocional i estan destinades sobretot a un ús immediat. Encara que és molt possible que amb el pas del temps esdevinguin fins i tot d'interès històric.
Actualment aquest tipus de treball sol ser en color però, reivindicant els temps en que l'estètica fotogràfica del reportatge documental era en blanc i negre, us mostro unes poques fotos que he pogut fer a la manifestació que s'ha fet avui a Barcelona en defensa de l'acolliment als refugiats de guerra.
No acostumo a fer aquest tipus de fotografia però ha estat tota una experiència. Inevitablement , avui dia, tots som una mica reporters. La profusió de càmeras i mòbils ens aquests esdeveniments i la facilitat en comunicar-ho per les xarxes socials fa que no pugui ser d'altra manera...













dijous, 2 de febrer de 2017

Pan-horama


Pan-horama.

La fotografia panoràmica està en auge. Les aplicacions per a aquesta finalitat que porten els mòbils i càmeres, així com els programes d'edició per muntar-les, ens permeten gaudir d'un punt de vista que ens acosta a la percepció que té l'ull humà. Una panoràmica, del grec Pan (tot) i Horama (vista), ens descriu una àmplia cobertura visual. La sensació de poder desplaçar-nos per l'escena fa que aquest tipus de fotografia sigui especialment atractiu.

Acostumo a confeccionar les fotos panoràmiques de diverses formes:

1 - En foto analògica  copiant diversos negatius i muntant-los en seqüència o bé, retallant un enquadrament amb lent angular.

2 - Amb Adobe Camera Raw podem fer directament un arxiu DNG combinant diverses fotografies.

3 - Amb Photoshop, utilitzant el Photomerge o, si aquest no em dóna el resultat adient, manualment.

Aquestes són algunes del meu darrer viatge a l'Argentina i Xile... Per realitzar les imatges s'ha utilitzat un equip Olympus (Càmera OMD-M5 MarckII i objectius zuiko 7-14 f2,8 PRO, 12-40 f2,8 PRO i 40-150 f2,8 PRO).
 
El panorama ens mostra la grandiositat del paisatge. La selva i cataractes d'Iguazú són un autèntic espectacle.
Encara que treballi amb digital, de vegades, m'agrada simular una composició de dues o més fotos impreses. Crec que potencia la sensació d'amplitud.

Hi ha graffitis amb un alt contingut artístic però també ens diuen molt del sentiment popular i la connexió amb el seu entorn. Per exemple,  en aquest mur de Puerto Iguazú era inabastable amb una sola foto (tan sols disposava del Zuiko 12-40 (focal de 24-80 per a 35mm).


 Aquesta imatge de l'embarcador a Puerto Río Tranquilo a Xile, ens transmet la quietud que hi reinava en aquell moment. Un punt de color càlid en primer terme reforça els blaus dels fons. Crec que fotografiar és com escriure, tens que seguir uns ritmes i aconseguir uns equilibris.

Era impossible captar el "Perito Moreno" amb tota la seva amplitud. Ni tan sols amb un angular extrem. Vaig recórrer a vàries fotos amb angular i força solapades per poder muntar aquest panorama que recull tot el front de la glacera.

A "El Balcón del Calafate" vaig gaudir de fotografiar formacions rocoses que a mi tant m'agraden. Terra i cel es casen amb harmonia.

El culte al "Gauchito Gil" va estar present durant tot el viatge. No podia faltar un panorama que l'integrés en el paisatge Argentí.


Una vista aèria ens dóna una especial dimensió del paisatge del "Pueblito Serrano" a Xile (tocant al P.N. Torres del Paine).
 
No vaig  poder evitar visualitzar aquesta foto amb Blanc i Negre tot passejant per Ushuaia.


Inoblidable vista de les Torres de Paine des de Pueblito Serrano.

Els Andes ens acompanyen en molts trams del viatge.

Kilòmetres i kilòmetres per carreteres ens ofereixen constantment visions com aquesta.

El Fitz Roy destaca majestuós en la serralada dels Andes.

Una filera interminables d'estaques i filferro delimiten les "estancias" a l'Argentina.
La badia de Lapataia està al canal septentrional del Canal Beagle. No podia deixar de pensar amb el meu estimat Darwin.
 
No oblidem les panoràmiques verticals que ens comuniquen la sensació d'alçada. Els boscos ens envolten en la navegació pel Lago Desierto (Argentina).
 Continuarem gaudint del viatge fotogràfic amb altres entrades temàtiques. Si voleu saber més sobre "el panorama" (en espanyol i anglès) podeu clicar aquest enllaç: http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/bibliuned:ETFSerie7-05A367E1-6F2B-8C03-D385-6C92FC7DF3FF/Documento.pdf