diumenge, 17 de desembre de 2017

Toujours Paris!

Paris és una de les destinacions turístiques més populars del món. Es calcula que rep més de 40 milions de visitants estrangers al any, així que, si us veieu capaços, calculeu quantes fotografies es faran a la ciutat en aquest temps.  Es considera que és un dels llocs més visitats del planeta.
Si la fotografia consisteix en pintar o impressionar la pel·lícula o el sensor amb llum, no hi ha dubte que Paris n'és un lloc adhient. Ens ofereix inombrables ocasions per gaudir fotografiant. És coneguda també com la "Ciutat de la Llum" (Ville lumière ). Paris té molts  dels monuments més famosos i admirats del món. I, entre ells, n'hi ha un d'especialment emblemàtic, qui no coneix la Torre Eiffel?
Segurament qui ha passejat pel Camp de Mart observant aquesta esplèndida construcció de 300 m d'alçada i 7.300 tones, es pot plantejar que no cal captar-ne una nova imatge buscant un sentit estètic, per allò del: "ja està tot fet". És cert que les nostres fotos seran unes poques entre milions.  Així que, ens podem limitar a fer-nos una foto de record davant de la torre, o bé simplement, comprar-nos una postal que trobem original. Finalment, cap la possibilitat de gaudir d'altres sensacions i emocions que ens dóna el moment. Per exemple, si algú es sent amb forces, pot pujar els 1665 graons que ens porten a la visió de meravelloses panoràmiques.
Sincerament crec que si una foto no t'emociona pot ser oportú decidir no captar cap imatge. De totes maneres, cada cop que he visitat Paris, no m'he pogut estar de buscar el meu punt de vista particular d'aquesta estructura reticulada de ferro colat.
En aquest cas vaig utilitzar la Hasselblad (6x6) amb dues òptiques, un angular i un normal.






 



dissabte, 16 de desembre de 2017

Selfie o autoretrat?

Fa uns pocs dies em van sol·licitar un autoretrat per utilitzar-lo per a la presentació com autor en una pàgina web on és fa venda d'obra fotogràfica. Un dels requisits que em demanaven era que la cara fos visible per tal que els clients poguessin identificar l'autor. No sóc molt amant de la selfie i en el cas de l'autoretrat, coms molts altres fotògrafs, m'acostumo a amagar, o bé darrera la càmera, o bé entre ombres o reflexes. I diferencio entre selfie i autoretrat, perquè estic d'acord amb el text que se'ns mostra en l'exposició actual de la galeria ValidFoto, "Adolfo Domínguez - Esto no és un selfie". El text en qüestió diu: "Un autoretrat és una mirada personal cap el nostre interior. És saber arribar a l'ànima d'un mateix. Un llenguatge íntim, sincer, sense arranjaments. Els creadors més importants de la Història de l'Art n'han fet ús per explorar qui són i  tractar de explicar-ho als altres. Un autoretrat és una foto d'un mateix. Però no és una selfie".
No us perdeu l'exposició! Hi podreu veure nombrosos punts de vista amb els quals el fotògraf és autofotografiat.
Si hi ha ocasió, i ho veig oportú, procuro emportar-me alguna imatge de record de la visita. Aquí les teniu...Ah! Hi he afegit l'autoretrat que em vaig fer ahir al matí.





divendres, 8 de desembre de 2017

Fotografia i tecnologia


No hi ha dubte que la tecnologia és una ciència destinada a facilitar les nostres tasques i necessitats. En fotografia, això ha suposat, al llarg del temps, una important sofisticació de càmeres, lents i altres dispositius. Recentment, he assistit a alguna de les sessions del Casanova Foto Week encuriosit per conèixer alguna novetat. Sempre em sorprèn com es van incorporant progressivament certes millores tecnològiques en el món de la fotografia. Algunes triomfen i es consoliden, altres queden limitades i no acaben de quallar. No oblidaré  mai  el dia   que vaig provar per primera vegada una de les Nikon autofocus pioneres.  Em vaig quedar ben convençut  que jo enfocava millor manualment. També recordo el moment en que vaig anar amb un amic als laboratoris fotogràfics EGM perquè ens tenien que mostrar un nou programa per editar imatge que segur que ens interessaria, es deia "Photoshop", segurament us sona! Així que, quan ara em parlen de càmeres que fan 60 fotos per segon, amb centenars de punts d'enfocament, o que tenen estabilitzadors que ens permeten disparar a mà a velocitats 5 punts més lentes, de fotometries que analitzen la llum en 3D, i de ISOS impossibles... ja no em sorprèn. Però això té el seu contrapunt.  Avui dia acabem sent esclaus d'aquesta ciència i sembla que ja no podem prescindir d'ella. Cal no enlluernar-se i saber posar cada cosa al seu lloc. Si fem foto de fauna, moltes d'aquestes prestacions ens aniran molt bé tant a aficionats com a professionals. En nombroses ocasions, ens permetran, amb un bon aprenentatge i coneixement de la càmera, obtindre imatges que difícilment aconseguiran fotògrafs amb menys mitjans. Però molts cops aquestes prestacions són prescindibles, i fins i tot, si ens obsessionen, poden limitar la creativitat del fotògraf. La tecnologia ens pot ajudar molt, però l'experiència i domini del nostre material fotogràfic, és el que ens permet passar d'una imatge més vulgar a una altra més atractiva. Molts cops amb el nostre equip, que pot ser relativament senzill o amb prestacions limitades, podem aconseguir imatges interessants.
Per il·lustrar aquest comentari he escollit algunes fotos de caire familiar o de viatge. El "cavall" n'és el protagonista. La pretensió era tan sols tenir el record del moment, i el que vaig intentar fer en cada ocasió va ser adaptar el material fotogràfic a les circumstàncies.
De totes maneres segur que cal dir...Benvinguda la tecnologia!.
En una passejada per la Fageda d'en Jordà, un enquadrament inusual em proporciona aquesta curiosa imatge. Nikon D300 amb un 17-55mm 2,8. A 17mm, 1/800 f9, iso 200. Programa auto exposant per a les llums (no al sol)

A Molló, ni el fred ni la pluja m'ímpedien buscar "la foto". Portava una Hasselblad amb un 50mm i pel·lícula Tmax 100. La poca llum amb condiciona a una velocitat baixa 1/30, i el poc contrast m'obligarà a treballar la còpia en el laboratori. Tot manual i els càlculs a ull, ja que no portava fotòmetre. Els automatismes són genials però, sense ells i amb  una mica de criteri, també ens podem espavilar.

Aquí amb una Olympus OM10-MarkII i objectiu 14-42 3,5-5,6.  En utilitzar una focal curta (14mm) entro en contacte amb l'escena. La foto amb clau alta aporta romanticisme al moment. Auto amb prioritat de diafragma. Medició a les ombres. Exposició 1/90 f/5,6, ISO 200. Un aventatge de les mirrorless és el control de l'exposició pel visor o pantalla.
A Islàndia paro un moment el cotxe, amb la Nikon D300 en  "programa tot AUTO" puc captar ràpidament un record del trajecte. Focal 55mm 1/160 s. a f/13, ISO 200.

Tot i que hi havia una llum dura i difícil no vaig deixar de fer el retrat. Vaig aplicar la regla del terços i crec que les línies vermelles i la samarreta ajuden a llegir la foto. Nikon D700 amb un 70-200 f/4. Focal 90, programa automàtic, focal 92, 1/350 f/9,5 a 200 ISO.

Finalment una seqüència on hi ajuda molt la tecnologia. Nikon D750 amb un 80-200 f/4. Seguiment d'enfocament 3D. Exposició a prioritat d'obturació 1/750 seg. a f/6,7 ISO 200.

dijous, 23 de novembre de 2017

DOCfield 2017 - Festival de Fotografia Documental


Des del 19 d'Octubre ja tenim aquí una nova edició, la que fa 50, del DOCfield. Podem visitar les exposicions fins el 30 de Novembre del 2017. Aquest cop aquest Festival de Fotografia Documental està centrat en el tema de: "El Viatge".
Ens planteja, des del llenguatge visual, el que implica i representa per l'ésser humà el fet de viatjar, ja sigui per plaer o per necessitat. La humanitat s'ha desplaçat de forma continuada, amb la intenció de millorar la seva condició.  Nous indrets i noves experiències…el viatge ens canvia la ment i l'ànima, indubtablement ens influeix en la manera de veure les coses i les persones.
Són 25 exposicions i altres activitats que podeu consultar a:
Visita organitzada per Fotocolectania a una de les exposicions.

divendres, 10 de novembre de 2017

Arbres (The magic forest)


La humanitat sempre ha tingut una lògica vinculació al món vegetal. Tots els éssers vius estan lligats de forma natural. No sé si és perquè provenim del “mono”, tal com expliquen les teories evolutives de Darwin, però aquest vincle sempre ha estat especial amb els arbres. Les formes arbòries poden arribar a tenir per a nosaltres algún caire màgic. Freqüentment són presents en nombroses obres literàries. Faules, mites, poesies, novel·les i altres escrits diversos incorporen aquesta figura com un personatge més, fins i tot amb personalitat pròpia. El mateix passa amb la pintura i fotografia, “el arbre” és converteix sovint en un element essencial de la imatge.
Tot revisant els meu arxiu de negatius he pogut corroborar que aquesta relació amb la natura i en concret amb  "l'arbre" també ha tingut en mi una forta influència.
Les fotos que tot seguit podeu veure han estat realitzades amb format 6x7 i 6x6. Personalment, crec que igual que una pintura original i la seva reproducció impresa tenen poc a veure, un bon  tiratge fotogràfic sobre paper baritat i la seva imatge electrónica, tampoc són equiparables, però sempre ens donen una referència de l’obra de l'autor.