Renoir entre dones

Nova visita a la Fundació Mapfre a Barcelona, però aquest cop per anar a veure pintura impressionista. L'exposició "Renoir entre dones" ens acosta al univers artístic del pintor.

El moviment artístic impressionista es va desenvolupar a mitjans del segle XIX en un moment en que la fotografia es feia un lloc en el món de l'art. Eren diversos pintors que volien fugir del que era representació imitativa. Encara que sembla estaven interessats en ocultar l'ús de la fotografia, això no vol dir que no la fessin servir pel seu treball. Tan sols Delacroix expressava de forma sincera el seu ús.

Jo crec que la fotografia va donar a aquests pintors un punt d'inspiració i va aportar a les seves obres uns punts de vista, uns enquadraments i una espontaneïtat que abans no existien.

A l'exposició no es podien fer fotos així que em vaig tindre que conformar en fer-ne una al cartell que hi havia de propaganda al ascensor per poder confeccionar una presentació. Després he recuperat un retrats de la meva visita al darrer carnaval de Venècia per posar de manifest una mirada a la condició femenina.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Delta Birding Festival

El dia 24 vaig tenir l'oportunitat de visitat per primer cop el "Delta Birding Festival". Aquest tipus d'esdeveniments sempre són una bona oportunitat per apropar-nos a una especialitat fotogràfica. Tant si som especialistes en la matèria com si no,  és una ocasió imperdible per veure què "s'hi cou" en el món de l'ornitologia i, en concret, en la fotografia ornitològica. Expositors de llibres, guies, turisme,etc es complementen amb els de material òptic i fotogràfic. Exposicions fotogràfiques, conferències i moltes altres activitats fan que el Festival sigui d'interès per un públic ampli.

Per la meva part vull comentar que no sóc especialista en aquesta modalitat fotogràfica, però, potser perquè he realitzat estudis de Biologia, sempre m'ha atret tot el que té a veure amb la Natura. Fins fa uns anys tota la fotografia de fauna  quedava reduïda a uns especialistes. Eren  pocs  els que tenien accés a uns equips fotogràfics cars i sofisticats. Però, com molt bé explicava Roberto Alcaraz de "Casanovafoto" en seva la xerrada, això, avui dia, no és tan exagerat. Els equips "mirror less" ens permeten accedir a un món que, per a molts, abans era llunyà. Junt amb altres conferenciants va explicar la tècnica i material que es precisa. En aquest Festival es pot veure de prop càmeres i objectius. Olympus, Fuji, Nikon, Canon, entre altres, hi eren presents. Per a mi va ser ocasió per iniciar-me en el "digiscoping" que es basa en incorporar la càmera a un telescopi terrestre d'observació.

Personalment us puc dir que fins ara totes les aus que he fotografiat ho he fet com a màxim amb un 200mm i fins i tot amb un angular. Fins fa poc he pogut incorporar un Zuiko 40-150 f2,8 PRO amb un multiplicador al meu equip. És una lent tremendament versàtil, encara que en general treballo amb focals més curtes, aquest amb serveix per a viatges, retrat, fauna, macro... poc pes i excel·lent qualitat. Penseu que, a part del seu entorn natural, també podem trobar aus en parcs, jardins i zoològics. Potser no és tan gratificant però també és interessant.

Us mostro algunes fotos fetes amb diferents òptiques i càmeres:

Al final del dia en un canal d'Amsterdam, Nikon D700 amb un 70-300 f4,5-5,6. Focal de 165mm i obertura de 4,9. Distància del subjecte 5,6m i flash.

A Essauira (Marroc). Nikon D700 amb un 16-35 f4. Focal de 35mm a f4 i flash. Distància subjecte 1m.

 Focal de 240mm. ¿És al Delta o al zoo?

Per aturar el vol, en aquest cas d'un Agró Roig, cal utilitzar velocitats ràpides d'obturador.

Gavines en un parc de Barcelona. ¡Buff! Aquesta no sabia si posar-la, em fa pensar en política.

Modalitat retrat!

També està bé poder copsar l'au en les seves activitats quotidianes.

En les fotos properes podem veure detall de l'ocell.

El zoo és un bon lloc pels que ens volem inicar en la foto ornitològica

Podem aprofitar la llum natural per destacar el subjecte.

Si tenim poca profunditat de camp generalment és millor enforcar l'ull del ocell.

Curiosa mirada!. Al zoo podem desenfocar els reixats utilitzant obertures grans de diafragma.

Ànec mandarí a Banyoles. Fuji XE1 amb un 18-55 f2,8-4,

Als parcs de la ciutat també són un bon lloc per fotografiar aus.

Recordeu de no perdre-us aquest esdeveniment pel 2017.

Estil propi - L'especialització

Quan fotografiem ens trobem sovint que, en tenir una manera de fer determinada, acabem donant a les fotos un estil propi.

Els temes que tractem, el material utilitzat (tipus de càmera i objectius, pel·lícula o sensor), el fotoacabat i tipus de processat de les imatges, la composició i el punt de vista, la il·luminació i format que solem escollir, són factors, entre altres, que donen un caràcter particular en el nostre treball fotogràfic.

Des del meu punt de vista,  no hi ha res de dolent en l'especialització. Em sorprèn que, tot sovint, sento comentaris entre aficionats i professionals que, des del meu punt de vista, no tenen raó de ser. Hi ha qui afirma "A mi tan sols em cal un 35mm" i no ha provat altres òptiques, o "La foto avui dia és en color" i no sap mirar amb blanc i negre, o "El procés analògic ja no té raó de ser" i en desconeix la seva màgia, "la verdadera foto és sense photoshop" i no coneix les seves possibilitats, així podriem anar dient. Totes les opinions són respectables, però hi ha sentències que es diuen de cara a la galeria, i que serien molt discutibles, ja que limiten al fotògraf. Totes les experiències fotogràfiques són dignes d'experimentar i viure-les com a pròpies és sensacional.

L'especialització és una decisió personal. Jo mateix he estat   molt de temps  fidel a  la macrofotografia i després a la foto en blanc i negre per mitjans analògics (www.enriccurto.com). Certament, tenim tendència a acomodar-nos en la fotografia que més va amb el nostre caràcter o  la que més coneixem i ens reconeixen. 
Retrat, bodegó, street photo, esports, photoshop, foto de natura, paisatge, macro..., nous reptes ens esperen encara que no en siguem especialistes...

Tot fent paissatge industrial, m'he adonat de "la viva" que té la ciutat. Els canvis urbanístics són constants.

No faig reportatge social, però a Beiging vaig trobar ocasió per practicar.

El bodegó és una bona ocasió per comunicar sensacions i pensaments.

La fotografia nocturna comporta moltes dificultats però els resultats compensen.

Encara que no siguem professionals del sector, sempre hi ha  esdeveniments esportius que ens permeten provar en aquesta modalitat fotogràfica.

I si no som submarinistes, ¡ens queden els aquaris!

És fantàstic poder captar la fauna en llibertat, però el zoològic és un bon recurs per practicar.

Si podem fotografiar, els espectacles de teatre o dansa ofereixen grans possibilitats. 

El món vegetal és inacabable en formes, textures i colors.

La nostra cuitat sempre ens pot sorprendre amb nous punts de vista (Palau Nacional -  MNAC, Barcelona)

Una foto conevencional de viatge serà com a mínim un bon record.

És un goig poder captar la mirada infantil.

Cal no oblidar les odiades selfies!

Si no tenim avió podem arribar a un lloc elevat per fer "foto aèria".

La "street photo" és realment apassionant. Ens permet captar moments irrepetibles.

A més de gaudir de la música, en els concerts hi podem captar la seva esència.

Una visita a la família pot ser un bon moment per fer un retrat formal o informal.

La foto d'arquitectura és apropiada per afinar l'enquadrament i composició.

Treballar amb photoshop ens permet recrear somnis i esperaces

Considero que s'ha de ser atrevit i provar amb noves modalitats fotogràfiques. Com més coneixements adquirim més possibilitats tindrem a l'hora de crear noves imatges. En les nostres mans està l'elecció!