Retorno a la foto clàssica en blanc i negre. En aquesta ocasió amb les imatges d'una sortida cap a Cantabria en l'agost del 2000. Sempre he tingut tendència a treballar amb certa lentitud, previsualitzant el resultat final i pensant en el que vull captar. Amb la meva Pentax 67II i un parell d'objectius fixes (angular i normal) generalment era més que suficient per aconseguir el que volia. En una escapada de tres o quatre dies disparava un promig de 10 fotos diàries (com a molt un rodet de 120). Avui dia amb la foto digital, normalment, es pensa menys i es dispara més. Conclusió...ens acabem trobant amb un munt de fotos quasi repetides i no utilitzables. Llàstima que no es pugui apreciar aquí la qualitat dels negatius de 120. Per a mi la fotografia tradicional continua sent un recurs a tindre en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada