El títol de l'entrada al blog pot sonar a "Hollywood" però no hi té cap relació. Si que té a veure amb el temps que he estat viatjant per la Patagonia, en concret quasi un mes, que m'ha donat l'oportunitat de poder captar indrets i situacions inoblidables. Properament aniré repassant el dia a dia de l'experiència.
De moment aprofito el "retorn" per convidar-vos a l'exposició que s'inaugura a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, el proper dia 20 de desembre a les 19 h..
dimecres, 14 de desembre del 2016
dissabte, 5 de novembre del 2016
Sinònims (visuals) d'Art
La tècnica fotogràfica ens ofereix múltiples possibilitats a l'hora d'afrontar un tema. Una de les més curioses és la fotografia estereoscòpica. En Miquel Planchart és un destacat especialista en aquest procediment. Aquest autor, ens mostra la seva darrera producció en l'exposició "Sinònims (visuals) d'Art que podeu veure a la Biblioteca Municipal de Rubí. En ella podem veure principalment imatges relacionades amb el món del teatre. Aquest expert fotògraf aplica de forma magistral aquest mètode, però ho fa, a més, transformant el que capta en una forma d'expessió artística. Si esteu interessats amb el tema podeu consultar a la Biblioteca ja que aquest novembre hi haurà una conferència per part de l'autor.
Marianne Breslauer al MNAC
Podem veure al MNAC una exposició temporal on es mostra un recull de fotografies captades en els anys 1927-38 per Marianne
Breslauer. Sense voler desmerèixer la seva obra ja que crec que ens presenta un treball interessant, penso que
no és
comparable a altres autors de primera línia en la seva època. Marianne
Breslauer es fa partícips de les noves corrents innovadores en fotografia que
són exemple de modernitat en la seva època. Les seves fotos estan clarament
influenciades pels plantejaments de la Bauhaus que s'allunya de la imatge
pictòrica i considera la fotografia com una pràctica artística autònoma, amb
particulars característiques de composició i il·luminació. Agafa com a norma
determinades formes d'enquadrament, com els picats i contrapicats. L'exposició és una bona ocasió per retrobar-nos amb el que va ser la "Nova Visió".
No està permès fer
fotos en aquesta exposició en particular però si en la resta de la col·lecció d'art modern del museu que es pot visitar amb la mateixa entrada. Vaig
utilitzar a la Breslauer per inspirar-me una miqueta...
El cartell de l'última foto em convidava a preguntar-me: I tu...ja fas fotos?
divendres, 4 de novembre del 2016
La Treva - Fotografia i teatre
Habitualment solem connectar amb la fotografia a través d'exposicions, festivals, instal·lacions, projeccions, etc. Però el món de la imatge està present en molts àmbits de les nostres vides. En aquest cas a trascendit al teatre. A la sala "La Villarroel" podem gaudir del treball d'uns grans actors ( Clara Segura, David Selvas, Ramón Madaula i Mima Riera) que representen l'obra de teatre "LA TREVA" (TIME STANDS STILL) de Donald Margulies, magistralment dirigida per Julio Manrique. Transcorre l'acció al voltant de l'atzarosa vida de Sarah Goodwin, reportera i fotògrafa en situacions de guerra i conflicte, i es presenten nombrosos dilemes ètics i morals relacionats amb la seva professió. Això fa que els personatges es replantegin la seva manera de viure i que els espectadors també es qüestionin els diferents punts de vista de cadascun d'ells respecte determinades situacions a la vida. No us la perdeu!
dilluns, 31 d’octubre del 2016
"Jo volia ser fotògraf"
Crec que aquesta exposició que podem veure a
Fotocolectania, fins el 10 de Desembre, pretén que ens qüestionem on és i cap on va la fotografia. Són
11 treballs de 13 autors que fan que l'espectador es plantegi i consideri termes com,
"autoria", "autenticitat", "apropiació", "creació i recreació", "interpretació",
etc... La reproducció d'una obra es pot convertir en una nova obra?
Vivim en un món inundat per
imatges, on l'apropiació de fotos de la xarxa és habitual i quotidiana... Es pot
ser fotògraf sense càmera? Un món que
ens ofereix tanta informació gràfica que sovint ens preguntem si paga la pena
continuar produint-ne més... ¿Es pot treballar només amb l'informació que ens
ofereix Internet?
Un detall de l'exposició |
Imprimeixo un "original" de Walker Evans i en faig una certificació d'autenticitat a nom meu. |
dijous, 27 d’octubre del 2016
El Remolar - provant el Zuiko 7-14 2,8 PRO
Finalment he decidit adquirir una nou objectiu pel meu equip Olympus. Ja
que disposava del Zuiko 12-40 2,8 PRO volia ampliar amb un angular més extrem, una
lent d'ús més ocasional però, sens dubte molt interessant. M'hagués agradat una
òptica fixa, per exemple una focal de 9mm, amb bona lluminositat, però finalment,
valorant el que actualment ens ofereix el mercat, m'he decidit pel Zuiko 7-14
2,8 PRO. Un zoom pot ser més voluminós i pesat que una lent fixa, pel que perdem
portabilitat, però guanyem versatilitat, ja que podem evitar canviar d'òptica
en determinades situacions fotogràfiques. També cal considerar que si estiguéssim
parlant d'una focal equivalent per a una càmera rèflex de format "full
frame", el preu, pes, i mides, s'incrementarien considerablement. En càmeres
"mirror less" i, sobretot en format micro-quatre-terços tenim una
excel·lent qualitat d'imatge i sortim afavorits en considerar els paràmetres
esmentats. En resum, ens trobem amb una òptica prou compacta i d'excel·lent
rendiment. He observat que la caiguda de llum en les cantonades de la foto és
mínima, fins i tot a plena obertura. També, que la distorsió està molt controlada.
A 24 ó 28mm és útil per "street photo" i amb les focals més extremes
sempre es poden obtindre fotos espectaculars. Ja tinc ganes d'utilitzar-lo en foto
nocturna.
Aquest darrer cap de setmana tenia una curta estona al matí i,
evidentment, encara que no podia fer una prova a fons, però no vaig dubtar en
fer una passejada per conèixer aquesta òptica.
Molt a prop de Barcelona podem trobar l'espai
natural del Delta del Llobregat. És una plana de 98Km2 entre el
massís del Garraf i Montjuïc que conserva una de les zones humides més
importants Catalunya. Els que vivim a Barcelona o rodalies ho tenim bé per
gaudir d'una zona d'alt valor ecològic i paisatgístic. Va ser una bona ocasió
per a un primer contacte.
1/350 f9,5 ISO 200 focal 7mm (14 en "full frame") |
1/750 f11 ISO200 focal 14mm (28mm en "full frame") |
1/750 f11 ISO200 focal 14mm (28mm en "full frame") |
dijous, 20 d’octubre del 2016
Fotografiar espectacles
Aquest darrer cap de setmana vaig fer algunes fotos en el concert de tancament de gira del grup "Pantaleó". Juntament amb "Estúpida Erikah" ens van fer gaudir de bona música.
Pels aficionats sol ser difícil fotografiar en concerts i altres espectacles, Sovint topem, per motius diversos, amb prohibicions o retriccions a l'hora de fer fotos. Així i tot sempre podem trobar ocasions on treballar aquest tema tan apassionant, ja sigui en assajos i/o demanant permisos especials. Habitualment ens trobem amb situacions difícils d´il·luninació que nosaltres no controlem, alts contrastos, llums canviants, d´alta i baixa intensitat i, de vegades, molt puntuals. És important un bon control de l'exposició. Aquí és on una càmera amb control manual, sensor més gran, millor rang dinàmic i fotòmetre puntual ens dóna avantatge. Podrem escollir velocitats d'obturació, tindrem més qualitat d'imatge a ISOS alts, i el "soroll" no serà tan evident.
Guitarra elèctrica de "Pantaleó" en acció. Cal aprofitar quan les llums estan al nostre favor. |
El bateria del grup. La llum del fons dona força a la composició. |
"Estupida Erikah". A mi m'agrada fer entrar els focus en la composició. |
Proves d'un video promocional del cantant Frank Montasell. Aquí es va compensar el contrallum amb un cop de flash. |
Una doble exposició a la càmera, amb un interior del local de gravació i la lluna a l'exterior. |
Sessió de mùsica tradicional a Khamlia (Marroc). El flash va ser un recurs necessari per l'escassa llum de l'escena. |
Demostració de kung-fu al temple Shaolin (Xina). Aquí la motorització en la càmera va ser molt útil. |
Espectacle de Taixí i dansa a un carrer de Luoyang (Xina). Dos exposicions donen més idea del ambient. |
Espectacle de teatre i dansa a Xian (Xina). Vaig tenir la sort d'estar a primera fila i tenir a mà un 50mm 1,4. |
Combinant dues exposicions per donar ambient al concert de jazz al MEAM |
Concert participatiu "Musical Broadway" a l'Auditori de Barcelona. Combinar dues fotos fetes amb angular dóna idea de les dimensions de l'escenari. |
Abans de començar "La Flauta Màgica" al Liceu. Panoràmica a partir de vàries fotos del mòbil. |
dimecres, 12 d’octubre del 2016
L'Espanya dels anys 50
Una altre exposició recomanable. Al "Círculo del Arte" podem veure "Carlos Saura Fotógrafo. España años 50". La mostra ens revela la faceta de fotògraf d'aquest director, redactor i guionista de cinema, que ja és un clàssic entre els autors espanyols. Amb ell fem un viatge en el temps i ens transportarem a la vida quotidiana dels anys 50 en diversos indrets de la península. Lluny del que solen mostrar el tres reportatges marcats per la censura política del moment, hi observem una "España profunda", en definitiva, les maneres i costums properes a la gent senzilla del poble.
També hi podem veure un interessant video que ens presenta un Saura molt humà. En ell es manifesten altres facetes com la de coleccionista, i ens documenta sobre el procés d'el·laboració del llibre fotogràfic dels seus reportatges per l'editorial alemanya Steild. Ell mateix es declara com a professional del cimema i com a "amateur" en fotografia. Comenta que ja des dels 8 anys, en que va agafar una càmera de la seva mare per fer una foto d'una nena que li agradava i així enviar-li amb un missatge d'amor, no ha deixat mai de tindre una especial curiositat "visual" de tot el que l'envolta.
diumenge, 9 d’octubre del 2016
Terra de somnis
Aquesta
és l'exposició organitzada de l'Obra Social "La Caixa" amb
col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer, la podeu veure a Caixafòrum
Barcelona fins el 8 de Gener.
L'autora,
Cristina García Rodero, és una fotògrafa espanyola referent en reportatge
fotogràfic, sobretot, en la temàtica antropològica. Personalment, encara que és
difícil escollir, crec que és destacable el que va fer sobre les festes
tradicionals espanyoles, i que va ser editat amb títol "España
oculta".
En
aquesta ocasió fa una mirada a l'Índia i crec que se li podria donar una títol
similar com "Índia oculta" ja que ens acosta a un món que és, per a
la majoria de nosaltres, desconegut. Ens pasegem per les comunitats rurals d'Anantapur i participem del paper que hi juga la dona en aquestes.
divendres, 7 d’octubre del 2016
Outumuro us espera
Una nova exposició que no us
podeu perdre. Si us agrada el retrat, podeu veure fotografies de Manuel
Outumuro al Palau Robert de Barcelona. Aquest reconegut professional de la imatge ens mostra el seu mestratge en aquesta faceta fotogràfica. Cal destacar
el seu domini de la il·luminació en el treball d'estudi. En moltes de les seves
fotos podem observar que utilitza sovint esquemes relativament senzills,
és a dir, amb pocs punts de llum, així i tot, obté uns resultats extraordinaris.
Això també es produeix perquè realitza unes composicions impecables y
perquè té una gran capacitat per connectar amb els seus models. Aquests
ens transmeten una sensació de relaxació i confiança que crec, és molt difícil
d'aconseguir. Aquesta capacitat no s'aprèn sinó que és innat en
l'artista.
Algunes fotos que vaig fer en la visita...
dimarts, 4 d’octubre del 2016
"Arqui-textures I"
La fotografia
arquitectònica té habitualment la funció de descriure les construccions i
espais creats per l'home i per a l'home. És una modalitat fotogràfica recurrent
des dels inicis de la fotografia. En aquells moments les característiques dels materials sensibles feien necessàries llarges exposicions, el paisatge i, en concret el paisatge urbà, era un tema idoni. La foto d'arquitectura acostuma a ser un tipus de treball molt
tècnic. Els professionals requereixen generalment complir certes normes específiques basades en uns cànons estètics determinats, i han de ser fidels a colors, perspectives, etc, però els aficionats ens podem permetre concessions,
i donar-hi un punt de vista més personal.
Fa poc vaig poder visitar l'Hotel
Vela, uns dels edificis emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Va ser l'ocasió per afegir unes fotos
més a les que he anat fent des que es va iniciar la seva construcció. Fins ara, tan sols he tingut oportunitat de captar exteriors, i crec que falta complementar-ho amb altres formes d'encarar el tema, com per exemple interiors i detalls de l'edifici. He intentat
anar construint un reportatge que mostri el caràcter de l'Hotel i reveli la
seva relació amb la ciutat.
La primera foto està feta el Juny del 2008 en plena construcció de l'edifici, vaig usar una Hasselblad 501. La darrera és d'aquest mes de Setembre amb la meva petita Olympus OMD-M5 MarkII. Era imposible abarcar la totalitat de l'edifici pel que vaig haver de fer quatre fotos i editar-les com una sola. El resultat és una imatge TIFF de més de 66 MB que permet una mida d'ampliació considerable amb bona qualitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)