dijous, 10 d’agost de 2017

Paisatges de Catalunya VI: Farrera i Alendo


Aquest darrer cap de setmana, una climatologia variable em va donar oportunitat de poder gaudir de la "fotografia de paisatge" en un indret de Catalunya que encara no havia visitat, són dos poblets del Pallars Sobirà: Farrera i Alendo. Fins i tot en un mes d'Agost hi trobem tranquil·litat i uns espais naturals que ens permeten practicar aquesta modalitat fotogràfica, tan comú, però a la vegada no exempta de certa dificultat. Hi dic que té la seva dificultat perquè a tots en a ha passat que, davant d'una escena que veiem espectacular, aconseguim una foto que no li fa honor. Amb la tecnologia que incorporen les càmeres actuals, es facilita l'interpretació i revisió de les imatges captades; cal que ho aprofitem per afinar en la composició i exposició. Aquesta última revisant l'histograma i les zones sobre i subexposades. Un canvi de focal, punt de vista, valors d'obertura i velocitat, poden suposar canvis significatius en els resultats obtinguts. Hem de trobar la manera de realçar els elements importants, buscar sensació de profunditat, definir textures, establir una perspectiva, col·locar l'horitzó, pensar com ens afecten llums i ombres, estudiar el contrast, determinar si hi ha una hora millor per l'escena, considerar el punt d'enfocament, pensar si volem la foto en color o blanc i negre,...és a dir, cal analitzar acuradament con afrontem la captura de l' imatge tenint en compte com en farem després l'edició.















dijous, 3 d’agost de 2017

La selfie o autofoto


Des dels principis de la fotografia s'han fet autoretrats. Sembla que la primera selfie coneguda és atribuida a Robert Cornelius fotògraf nordamericà que es va fer un daguerreotip l'any 1839.  Però ha estat en els darrers anys, amb l'aparició de la tecnologia digital i la proliferació de mecanismes que ho faciliten, que la "selfie" s'ha convertit en un acte constant i quotidià per a molts. Sobretot en el temps d'oci s'incrementa aquest acte fotogràfic que, en general, està destinat a ser compartit en les xarxes socials.
Encara que podem pensar que la finalitat de la selfie pot ser compartir un instant amb altres persones, crec fermament, que en moltes ocasions es dóna un cert narcisisme. També una profusió de selfies per part d'una persona pot suposar una baixa autoestima, que cal millorar buscant l'aprovació en aquestes imatges per part dels altres. En un món on el que cal són bones dosis de solidaritat i cooperació, sembla que la "vanitas" triomfa.
Particularment no m'agrada gaire ser fotografiat i quan incloc la meva persona en una imatge procuro ser més o menys irreconeixible. Segurament això denota també alguna peculiaritat de la meva personalitat.
Ha estat tot revisant fotos d'un viatge a Roma que he cregut oportú comentar el fenomen "selfie".  Com podreu veure algunes de les fotos són sense retocar (sols revelat amb ACR i Nik sofware) i unes altres estan manipulades amb Photoshop (no acostumo a fer-ho, però de tant en tant convé practicar una miqueta). A veure si sabeu quines són!.













diumenge, 30 de juliol de 2017

Recordant W. Eugene Smith

 "The walk to Paradise Garden" W. Eugene Smith.

Pel que he llegit sobre aquest fotògraf, va nèixer en l'any 1918, fill d'una família de classe alta americana. Va ser un home que, en la seva joventut, estava marcat per la tradició humanística occidental i veia la vida amb certa ingenuïtat. La seva tasca com a corresponsal de guerra va canviar la percepció de les coses. Compromès amb denunciar el sofriment del món, ens ha deixat reportatges com "Country Doctor", "Spanish Village", "Nurse Midwife" i "Minamata", entre altres, on la narració fotogràfica arriba a ser excepcional.
W. Eugene Smith connecta amb la dimensió humana dels fets que fotografia. Ens transmet el dolor, la perseverança, la valentia, la generositat, la dificultad,... i moltes més sensacions i emocions a través de les seves imatges.
Recordo que quan van caure per primer cop a les meves mans un llibre amb fotos de W. Eugene Smith, em va sobtar la seva capacitat per explicar històries a través de la càmera i el seu compromís en millorar la societat a través de la fotografia. Però, particularment, hi va haver una imatge que m'evocava una especial tendresa. Era una foto dels seus fills caminant entre els arbres titulada "The walk to Paradise Garden". Vaig pensar que aquesta imatge icònica era la resposta natural davant la seva experiència, i també una manera de transmetre'ns el seu estat d'ànim en tornar de la segona Guerra mundial. Ens oferia, després d'haver viscut entre la barbàrie i haver vist infinites atrocitats, un cant d'amor i un missatge d'esperança.
Fa poc vaig visitar uns amics i vaig gaudir i compartir una estona de joc amb el seu fill. Quan vàrem anar a donar menjar a les gallines se'm va presentar una escena que em va recordar aquell moment de W.Eugene Smith. No vaig dubtar en aprofitar l'ocasió i convertir-lo en el meu instant.
Conclusió: Cada fotògraf té la seva personalitat, no és tracta de canviar-la, cadascú té la seva manera de mirar. Però estudiar treballs d'autors consagrats i beure de la seva experiència, ens obre la ment i la visió al món que ens envolta.
Observar amb la càmera m'ajuda a entendre les coses millor!.
Aquella tarda vaig fer sis fotos i n'he sel·leccionat quatre...
P.D. - Ah! No oblideu demanar permís als pares abans de publicar una foto d'un infant a les xarxes socials. 
Anem cap al galliner a donar menjar a les gallines.  Aquí vaig recordar la foto del mestre Eugene Smith.
 
Després de jugar a disfresses amb la seva mare i la seva germana, a en Saüc li fa molta il·lusió agafar els ous que es menjarà per sopar.

El joc és una forma divertida per grans i petits d'interactuar amb família, societat i l'entorn.
 
Els infants són esperança de futur!. Llibertat i coneixement faran un món millor.

dissabte, 22 de juliol de 2017

Compartir Fotografia.


La Fundació Foto Colectania organitza nombroses activitats per amics i socis. L'última va ser la clausura de l'exposició "Ramón Masats 1953-1965. Anys de joventut". La peculiaritat d'aquests esdeveniments és que ens donen la possibilitat de conèixer per boca de comissaris, autors i altres entesos, explicacions i opinions que sempre són de gran interès pels qui intentem seguir d'a prop el món de la fotografia. En aquesta ocasió Laura Tarré, comissària de la mostra i historiadora, ens va delitar amb els seus comentaris sobre l'autor, la seva obra i l'època que representa. Nombroses anècdotes ens van fer gaudir de la visita.
Us animo a apuntar-vos com a amics de la Fundació ja que cal col·laborar amb la tasca que realitza en pro de la fotografia. Les quotes són assequibles a totes les butxaques i ens permeten prendre part de nombroses i interessants activitats. Els amants de la foto no podem deixar de recolzar institucions com aquesta!.
Ja sé que Internet i les xarxes socials són avui dia el principal mitja de comunicació i informació, però també us aconsello compartir la vostra afició a través d'associacions, fotoclubs i altres Entitats dedicades a la fotografia. Potser sóc de la vella escola, però ho considero imprescindible.
Com sempre quan visito alguna exposició m'agrada, si puc, emportar-me un record...
 

  
 

dimarts, 18 de juliol de 2017

Monument Valley - Night and day


Quan ens desplacem a un indret determinat per fer fotografia de paisatge és convenient planificar amb temps quina hora és la més adequada per captar el que volem. Si no trobem la llum adhient, cal tornar-hi un altre dia per aconseguir-ho.
Quan vaig visitar Monument Valley, anava en ruta, tan sols disposava d'unes hores, des de mitja tarda fins al matí següent. El vaig trobar tan impressionant que em vaig proposar emportar-me un record representatiu de cada moment del dia i de la nit. De vegades al fotògraf li toca dormir poques hores si vol aconseguir determinades imatges.
Treballar amb fotografia clàssica (en aquest cas vaig utilitzar una Hasselblad 501 amb xasis 6x6 i rodet TMAX100) té una dificultat afegida. Sobretot, en les fotos nocturnes, cal ajustar bé l'exposició. Val la pena l'esforç per obtindre unes estupendes còpies sobre gelatina de plata.
Arribada per la tarda
 
La vista nocturna
Panorama a la sortida del Sol

En el recorregut del matí

divendres, 7 de juliol de 2017

The exhibition: Zeitgeist- Berlin S. XXI


Cadascú pot tenir diferents motius per fotografiar. El més habitual és que es faci simplement per preservar el record, és a dir, per a documentar aquells instants que per a nosaltres tenen importància a nivell familiar o social. Podem fotografiar per tindre un testimoni gràfic del que és notícia, o donar a conèixer un producte. O bé utilitzar la fotografia com a mitjà d'expressió personal, intentant captar pensaments i sentiments propis i aliens. Finalment pot ser que tan sols busquem una experiència  estètica que ens complau. Aquestes motivacions a més, no solen ser aïllades, si no que sovint és conjunten i és complementen. La fotografia és un llenguatge visual que pot començar per un monòleg, però el cert és que, en la majoria d'ocasions, revertirà en un diàleg entre dues o més persones. Jo considero  que faig fotos per satisfacció pròpia, però de vegades, el que era un projecte personal acaba transcendint a un altre àmbit de caràcter públic. Aquest ha estat el cas de la mostra fotogràfica "Zeitgeist-Berlin S.XXI". El que volien ser unes fotos de record d'un viatge acaben en una exposició. Aquesta ha estat possible gràcies a una iniciativa del Photo Club HP i, pel moment, es mostra en un recinte privat de l'empresa, però espero aviat poder portar-la en altres llocs més a l'abast de tothom.
A mi m'agrada fer fotografia, però reconec que em caldria tenir més cura pel que fa al marketing.  Tinc gran quantitat de fotos acabades que no han estat mostrades. Aprofito l'ocasió per animar-vos a compartir els vostres treballs fotogràfics, el diàleg amb l'espectador us crearà exigència i us enriquirà com a fotògrafs.
 


dimecres, 5 de juliol de 2017

Essaouira

Essaouira (o Mogador en àrab) és un municipi del Marroc-Sufí que s'ha anat construint sobre un escull calcari abocat al Atlantic. L'acció erosiva del oceà sobre la roca ha donat lloc a zones de dunes i platges interminables que fan, junt amb altres atractius, que la ciutat sigui un lloc d'interès turístic. Els carrers de la medina plens de vida, un particular barri jueu (la Mellah), les esplèndides muralles, un antic castell portuguès i el moll, són indrets on podrem gaudir de la fotografia. No és per res que directors com Orson Welles i Ridley Scott la van escollir com a localització per a filmar escenes de les seves pel·lícules.
Encara que no tinguem els recursos ni el temps de treball d'aquests grans cineastes, segur que en la nostra visita trobarem motius més que suficients per realitzar les nostres fotos. Particularment i com a turista vaig estar fent un petit reportatge en color de la ciutat, al que també si van afegir unes poques fotos en pel·licula B&W. He revisat i digitalitzat aquests pocs negatius i crec que de vegades unes poques imatges són prou per a mostrar el caràcter del lloc.

 



diumenge, 2 de juliol de 2017

Manipulació d'imatges - On comença i acaba la fotografia

Realment és dificil definir on comença i on acaba la fotografia. Entre fotògrafs podem trobar posicions extremes, des de defensors a "capa i espasa" de la fotografia clàssica o "analògica", fins als que la ridiculitzen i consideren els procediments químics totalment obsolets. Els primers ens donaran arguments dient que la foto digital és una altre cosa, i que fins i tot caldria canviar-li el nom ... he sentit sovint el de "infografia". Els altres ens diran que la tecnologia ha superat els procediments químics i que aquests ja no tenen cabuda al món d'avui. Com tantes coses a la vida, més que blanc o negre, cal moure'ns ens una àmplia gama de grisos. Actualment a nivell pràctic i per a la majoria d'usos, s'imposa el digital, però no oblidem que com a fotògrafs podem utilitzar el camí oportú  per assolir el que ens convingui en cada moment. El més important és conèixer el medi i saber on volem arribar. És habitual que avui dia es critiqui l'excés de manipulació de les imatges i crec que amb raó. Però no oblidem que la fotografia sempre ha estat manipulada, reinterpretada o modificada. O és que amb la foto clàssica no s'han fet i és poden fer nombrosos retocs? Hem de tindre en compte que, sempre tenim l'opció en foto digital, de limitar-nos simplement a un "revelat" de la imatge en RAW i a una impressió de qualitat i alta conservació. Amb Photoshop podem crear una nova imatge "fotogràfica" pràcticament del no res. ¿És això fotografia?
Utilitzant Photoshop (amb el filtre "punt de fuga" i clonar), i en una poca estona, vaig aconseguir eliminar un element de l'imatge.
En foto clàssica també hi havia manipulació per millorar la foto.
Els motius polítics sempre han estat poderosos per a canviar la realitat. Amb un simple pinzell es poden fer meravelles.
L'estètica dels famosos es canvia sense cap pudor.

dissabte, 24 de juny de 2017

Marocco B&W photo

Un viatge sempre suposa una experiència inoblidable. Nous llocs, noves sensacions que els amants de la fotografia intentarem captar amb les nostres càmeres. Avui dia és estrany que el viatger utilitzi la fotografia clàssica o "analògica". Per qüestions pràctiques s'imposa la foto digital. En alguns dels meus darrers viatges, si la logística m'ho ha permès, encara he carregat amb una càmera de mig format per a no oblidar el plaer de treballar amb químic. Concretament al Sud del  Marroc, durant l'octubre del 2014, vaig estar utilitzant pel dia a dia l'equip Nikon (rèflex digital), però en certes ocasions, també vaig fotografiar amb la Hasselblad (film de 120 - 6x6). Crec que la majoria de'ls que hem treballat durant anys amb pel·lícula, ens hem acostumat a una manera de fer pausada. Era indispensable ser metòdic i tenir una certa disciplina en fotografiar. Les limitacions de l'equip determinen la nostra forma de mirar però, no per això, els resultats deixen de ser menys interessants. En treballar amb digital la tecnologia pot facilitar molt les coses però, de vegades, també ens complica la vida. Sovint convé saber imposar aquest ritme de treball més reposat i meditat. Aquí teniu algunes imatges captades amb "analògic" al Marroc.

Sahara, ve del brerber i significa "Desert"

Aquesta Kasbah estava en venda. Ens hi va portar el nostre guia, Mustafà.

Darreres edificacions a les portes del desert.

Kasbah des Caids du Mezguida.

Els gats m'acompanyen  en una visita a la kasbah

Encara que al foraster li costi de veure, la població local té marcades les seves rutes a la zona. És alló de, ¡la tercera palmera a la dreta!


Es fa de nit al campament...

 
.. i la lluna em proporciona un motiu fotogràfic en quedar darrere una palmera.

Caminada matinal per la fina sorra del Sahara que tants cops he vist en pel·lícules i documentals però encara no havia trepitjat.

El sol puja ràpid sobre l'horitzò marcat pel desert..
El vent i la sorra donen lloc a un caràcte únic. Tot i que és un paisatge molt fotografiat,  no dubto en captar el moment per emportar-me un record d'Erg  Chebbi..

Imaginem les zones desèrtiques com llocs amb poca vida, però hi ha punts on aquesta pot ser prou exuberant.
 
És tard, a Tam Nougalt han adequat el poble per fer una filmació (les saques i la gerra), però els tècnics i actors ja han plegat i ho puc aprofitar per fer una foto.
Vegetació de la zona desèrtica prop a l'oasis de Fint.
Passant per la Vall d'Ounila a la vessant sud del Gran Atles.
Les muntanyes de camí a Ouarzazate, una de les localitzacions per la pel·lícula "Babel" protagonitzada per Brad Pitt.